Articles arxivats a la categoria El racó de l’entrenador

L’escrit d’avui és de la Rosa Carrillo.

Com hem de comportar-nos davant una lesió? Les podem prevenir?

Les lesions en jugadors/es de bàsquet, tots sabem que són inevitables. Sempre que es practica qualsevol esport el cos està exposat a les lesions. Però jo com entrenadora, i mare, em pregunto: És possible prevenir-les? Estudis recents diuen que és molt important fer estiraments, tant abans de començar, com a l’acabar. Potser, la majoria d’entrenadors han perdut una mica aquest costum. Els estiraments, no tenen llavors, la rellevància que deurien tenir.

Jo penso, que és important preparar el cos abans de fer un esforç. Durant l’entrenament, el cos realitza una sèrie d’esforços… El cos pateix! Doncs, valdria la pena quedar una mica abans i que els jugadors realitzin els estiraments adequats, depenent el tipus d’entrenament que es farà posteriorment i tenint en compte l’edat dels nens/es.

Les lesions de jugadors de menys edat, cada cop són més nombroses. Nens de 12/13 anys es trenquen els lligaments creuats del genoll, menisc… Aquestes patologies, abans passaven quan un jugador era més gran. Per aquesta raó, entre d’altres, és imprescindible preparar el nostre cos.

La meva experiència: jo tinc una filla que es va lesionar amb dotze anys. Un any més tard, ja l’havien operat. Quan a una nena amb aquesta edat un metge li diu: no pots jugar a bàsquet, no surtis a passejar, res d’esport, anar amb bicicleta… Res!

Llavors,comença una lluita tant per la nena, com per la família. Part de la gent del club, on portaves tota la vida, comença a oblidar-se de que la jugadora està patint tant físicament com mentalment. Sort, que tot acaba…

A partir d’aquest moment, passes pàgina: trobes altres companyes, altres amistats… Recolzament. Finalment, diré com a mare i entrenadora, que és essencial recolzar i donar ànims a la persona que pateix aquesta o d’altres lesions. Davant aquestes situacions, tots hem de reflexionar i dir-nos.. el nen/a deixa de jugar, però no deixa de formar part de l’equip, i sobretot… segueix sent una persona!

Rosa Carrillo
Entrenadora Cadet Femení i col·laboradora de l’Escola de Bàsquet.

Avui entrevistem a la Rosa Carrillo.

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Resposta: Vaig començar a la temporada 2007. Actualment estic a la escola de bàsquet i entrenant al cadet femení.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Formar jugadors/es, que puguin gaudir alhora que fan bàsquet.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Saber competir, ser un equip, ser solidari, valors i molt bàsquet.

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: Amics, companys i el més important, jugadors/es.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolístic?
R: És un club que transmet els valors del bàsquet i formen jugadors/es.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Molta més responsabilitat i ganes d’ensenyar o transmetre tot el que saps.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: Aconseguir fer un equip i formar-los , sobretot com a persones, per que puguin gaudir tant dins de la pista, com fora.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Parlant molt amb els jugador/es i trobo molt important saber en tot moment l’estat anímic del jugador/ora.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Segons la persona. Per mi es molt més important fomentar l’actitud, conèixer al jugador/ora com a persona és important per poder fer que l’aprenentatge sigui més fluid.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que hi posin moltes ganes , temps i que no és important guanyar o perdre, el més important es formar jugadors i fer que siguin un equip per poder gaudir del bàsquet.

Rosa Carrillo
Entrenadora Cadet Femení i col·laboradora de l’Escola de Bàsquet.

Avui entrevistem a l’Anna Benedicto

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Resposta: Ja fa catorze anys des què vaig trepitjar per primera vegada la pista del Plana Lledó, en tenia quatre i estava plena d’il·lusió per començar en el que va ser el meu primer dia a l’escola del Club. Actualment, després d’haver passat per totes les categories de formació i haver estat d’ajudant en diversos equips, sóc l’entrenadora del Mini B Femení.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Realment una de les coses que més em satisfà és veure la il·lusió amb la qual arriben els jugadors als seus entrenaments. Per suposat, un altre aspecte que valoro molt es veure el fruit de la feina del “dia a dia”. Però realment el que més valoro es que gaudeixo molt d’allò que faig i tinc la sort de compartir-ho amb un equip de tretze nenes fantàstiques.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Per a mi el bàsquet formatiu es una “bomba de rellotgeria” a nivell d’aprenentatge. Destacaria principalment l’aspecte de treballar els valors de l’infant, però també m’agradaria destacar conceptes com el sentiment d’equip, l’autocrítica, saber que no sempre es guanya…

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: Molta gent. De moltes edats, diferents formes de ser, diferents formes de pensar i d’actuar, amb diferents reaccions, diferents formes de veure el bàsquet i de sentir la competició… En definitiva, durant aquests anys m’he trobat amb molta gent i de tots colors, però tots amb un punt comú, tots units pel bàsquet i sobretot pel club. Tinc clar que he trobat una segona família i una segona casa a nivell personal.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolìstic?
R: Considero que tenim la sort de formar part d’un club amb molta història però, sobretot, amb moltes ganes de seguir creixent a tots els nivells des dels més petits fins als més grans.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Considero que ser entrenador et fa veure el bàsquet des de una perspectiva diferent. Com a jugador el teu objectiu principal es jugar i passar-ho bé. En canvi, com a entrenador no només has de coordinar el teu equip sinó que també has de tenir en compte altres factors per tal d’aconseguir que l’equip funcioni el millor possible.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: TOT. Has de pensar que és el millor per a l’equip, no pots decidir el primer que et passa pel cap. A més, suposa una autocrítica diària, saber allò que s’està fent bé i el que no funciona.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Amb els més petits una bona manera de fer equip i que no costa gens es fer alguna broma mentre estiren a l’acabar l’entrenament o partit, que t’expliquin alguna cosa que els hi ha passat a l’escola, celebrar els aniversaris conjuntament etc. En definitiva, crear un bon clima i anar inculcant l’actitud d’equip. A partir d’aquí, els jugadors solen aconseguir per si mateixos un bon caliu a vestuari.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: L’actitud. Un nen que vol aprendre tard o d’hora acabarà assolint el concepte, ja sigui millor o pitjor. En canvi, un nen que no té actitud en els entrenaments serà difícil de conduir i el propi jugador no estarà receptiu per a aprendre tot i que tingui talent.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Sentint-me identificada, als entrenadors que tot just ara comencen com jo m’agradaria dir-los que, qui més qui menys, en els seus primers dies va tenir dubtes de com preparar un entrenament i que no totes les decisions es prenen bé a la primera. Que siguin valents i s’entreguin als seus equips. Que provin coses i que poc a poc anirem agafant experiència, tot al seu temps.

Aprofito per donar les gràcies a tots aquells entrenadors més consolidats, coordinadors… que ens doneu un cop de mà dia a dia a aquests qui acabem de començar i estem agafant rodatge, gràcies!

Anna Benedicto
Entrenadora del Mini B Femení.

L’escrit d’avui és de l’Oscar Recio

EL RESPETO

Mi escrito va dirigido a deportistas y personas que influyen en la práctica de un deporte maravilloso como es el nuestro, el ¨ba-lon-ces-to¨, y que conste que no es un escrito moralista, nada más lejos de la realidad, mi única intención es la de expresar una opinión.

Muchos son los valores y aptitudes que debería tener una persona a la hora de practicar un deporte de grupo como es este, y el respeto creo que es un valor muy importante, aunque no es el único, sí considero que merece la pena hablar de él.

Tal como su propia definición indica, el respeto es la consideración con que se trata a una persona o una cosa por alguna cualidad, situación o circunstancia que las determina y que lleva a acatar lo que dice o establece o a no causarle ofensa o perjuicio. Dentro del deporte el respeto por y entre las personas que lo componen, jugadores, entrenadores, colectivo arbitral, padres, etc…, es lo que nos compete.

No siempre estamos de acuerdo con las decisiones que se toman, ya sean por parte de los entrenadores, a la hora de hacer cambios o de dirigir un equipo; por parte de los jugadores, en el momento de hacer una acción en un entrenamiento o partido, ya sea por un compañero de equipo o por un rival o por el cambio que realiza el entrenador; por parte de los árbitros,que no siempre se está de acuerdo con sus decisiones; por parte de los padres entender que lo que debe ser más importante es la formación de sus hijos y no creer que el entrenador esta en contra de mi hijo o que el arbitro quiere fastidiarlo, y muchas más son las situaciones que pueden dar lugar a momentos de tensión, en las que si fueramos capaces de respetarnos (aceptar una decisión aunque no estemos de acuerdo del todo con ella) nos haría mucho más fácil la práctica de este deporte.

Por ello deberíamos tener presente estas premisas:

Ríe, pero no de los demás.
Exprésate sin hacer daño con tus opiniones.
Se fuerte, pero no humilles a otros.
Puedes pensar distinto, los demás también.
Espera de los demás lo que eres capaz de dar.
Ten en cuenta las ideas de los compañeros.
Observa a tus semejantes pero no critiques.

Todos pensamos que tenemos la razón, esto nos hace sentir que las decisiones de los demás son erróneas, y puede ser así, pero debiéramos ser capaces de ponernos en el lugar de la otra persona.

Por todo esto es por lo que pienso que si el respeto estuviera siempre presente entre todas las personas que formamos parte de este deporte, haría que el baloncesto funcionara mucho mejor.

Oscar Recio
Staff Tècnic Sènior B Masculí
Coordinador C.B.Mollet

Avui entrevistem a: Ismael Sistrachs

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Respuesta: Aquest any és el primer any que estic en el Club i entreno al Infantil “A”

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: El poguer treballar amb jugadors joves per ajudar-los a millorar i fer una pinya.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: El fet de que és un joc d’equip és molt important tant per defendre com per atacar. Per això és molt important que els jugadors aprenguin a llegir el joc per pendre la millor opció pel equip.

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: Bon ambient i ganes d’apendre per part dels jugadors i dels entrenadors més joves.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolìstic?
R: Un club amb molts anys d’història i amb ganes de continuar creixent dintre del bàsquet formatiu.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Com a jugador només penses en el partit i si has guanyat o perdut.Com a entrenador tens que mirar altres coses, com la millora del grup, i pensar en el que es millor per l’equip,moltes vegades per sobre del resultat.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: En formar jugadors i persones.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Crear bon ambient a la pista és molt important.Per mi ha estat molt important iniciatives com la de les estades d’aquest any. Així conviuen en un àmbit fora de l’esportiu.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: L’actitut ,perquè la tècnica a base de treballar ho acabes conseguint,cadascú dintre del seu nivell físic. Però l’actitut té molt a veure amb el caràcter de cada jugador i les ganes que tinguin d’apendre.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que aprofitin al màxim els moments per apendre d’altres entrenadors i dels propis jugadors que sempre et fan reflexionar i pensar sobre conceptes del joc.

Ismael Sistrachs
Entrenador Infantil A Masculí

AVUI ENTREVISTEM A: Àlex Terés (Entrenador Sènior Masculí Lliga EBA)

Pregunta: Quan vas començar i quines són les teves funcions al Club?
Resposta: Doncs tot just acabo d’arribar al club. Vaig començar aquest agost passat i sóc entrenador del primer equip, juntament amb l’Oscar Moyano i el Choco.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Ufff, moltíssimes coses. Per a mi és un privilegi poder entrenar els jugadors que entreno i poder formar part del Mollet. El que més em satisfà? Haver après amb els anys a gaudir de cada entrenament, de cada viatge, de cada partit és una cosa que em fa molt feliç, i poder preparar durant tota una setmana el partit del cap de setmana i després veure que surt bé (no sempre) i que tots els que formem part de l’equip en podem gaudir és una cosa que també em satisfà moltíssim.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: El meu dubte no és què és el més important sinó si realment s’ensenya, i quedi clar que no parlo pas de Mollet perquè encara ho desconec. El basquet formatiu ha de tenir més de formatiu que de bàsquet, i per això ha de contribuir d’alguna manera a donar forma a les persones (nens i nenes) que han escollit el bàsquet com a activitat. Si el bàsquet formatiu no és formatiu i és només bàsquet, crec que ens estem equivocant, perquè els nens i nenes no són jugadors i jugadores, són nens i nenes EN FORMACIÓ i que (a part de moltes altres activitats) fan bàsquet com a instrument formatiu i no pas com a finalitat.

Mitjançant el bàsquet hem de poder proporcionar a aquests nens i nenes la possibilitat de viure experiències en primera persona tals com el valor de l’esforç, del respecte, del treball en equip, l’alegria d’assolir una fita per la que has treballat dur, la decepció d’una derrota, escollir superar-se en lloc de rendir-se, lluitar per treure la millor versió d’un mateix i moltíssims altres aspectes que es poden treballar mitjançant el bàsquet i que no hauríem d’ignorar-les ni enterrar-les sota el fictici valor d’una victòria quan aquesta s’ha aconseguit amb mitjans no formatius. Guanyar és l’objectiu, però ni és el més important, ni s’hi pot arribar de qualsevol manera.

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: Moltes coses i totes bones. A nivell humà m’he trobat amb una rebuda càlida i acollidora per part de tothom i a nivell estructural m’he trobat un lloc molt ben organitzat on tot gira rodó i on és molt i molt fàcil sentir-se acollit i a gust.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolístic?
R: És innegable que aquest és un dels clubs més importants de Catalunya, a nivell d’història evidentment i per la quantitat de nens i nenes que mou també. Com comentava abans no cal passar gaires dies aquí per entendre que aquest no és un club qualsevol.

Jo he vingut com a visitant algunes vegades i recordo que sempre tenia enveja de com estava de ple el Plana Lledó i com ho vivia la gent i ara, afortunadament, ho podré gaudir com a local.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Jo puc parlar només de la meva experiència. Crec que tots tenim un motiu per fer-nos entrenador i el meu va ser que quan era jugador mentre jugava me n’adonava que estava més pendent d’aspectes col·lectius que individuals.

Per altra banda, amb els anys te n’adones que vas coneixent més i més el joc i ser entrenador et dóna la possibilitat d’expressar el joc de la manera que més t’identifica i a l’hora t’ofereix el hàndicap divertit que sempre has de fer-ho amb jugadors diferents i has de trobar la manera que millor encaixi amb tu i amb ells.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: Per mi no té més responsabilitat que la de saber-te al capdavant d’un grup i entendre que tu estàs al servei d’aquell grup. Està clar que t’exigeix ser tenaç, ser creatiu, et roba hores, però crec que tot això va dins de la nostra responsabilitat i si no ens agradés no hi seríem.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Depèn de les edats dels jugadors. Quan ets petit és més senzill perquè acostumes a arrossegar els mateixos nanos durant moltes temporades i et vas coneixent i les famílies també. Quan són més grans el que passa fora de la pista ajuda també molt al grup i la veritat és que es nota molt els equips que estan ben avinguts i aquells equips que són senzillament grups.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Sempre és més difícil l’actitud perquè es forma i es modifica en molts altres àmbits i durant cada dia i escapa així una mica de les mans de l’entrenador perquè no n’és l’agent exclusiu. La tècnica es va fent a poc a poc però només es treballa a bàsquet, així que és més senzill anar-la treballant i fent-la créixer.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Sóc molt pesat i m’agradaria dir-los mil coses. Són les mil coses que m’hagués agradat a mi que m’haguessin dit. Jo he anat aprenent a base d’equivocar-me i de reflexionar-hi i també parlant amb companys, però amb el temps he vist que moltes, moltíssimes de les coses que he après eren fàcils d’ensenyar i no ens les va ensenyar mai ningú.

Als qui ara comencen, així resumint molt, els hi diria que si estimen aquest esport són la generació d’entrenadors més privilegiada de la història. Tenen molt coneixement al seu abast i si obren una mica els ulls i les orelles en quatre dies seran molt millors que els qui encara entrenem, sense cap mena de dubtes. Però cal que estimin el joc i que estiguin atents.

Àlex Terés
Entrenador Sènior Masculí Lliga EBA

L’escrit d’avui és d’en: Jaume Viñallonga.

Importància de la Tècnica Individual.

Per començar el meu escrit m’agradaria indicar que en cap moment vull alliçonar a ningú del que pugui explicar sinó el que vull és explicar el meu punt de vista sobre el treball de la tècnica individual. Cadascú la treballa com creu o com sap que s’ha de fer i com diu la dita “cada maestrillo tiene su librillo“.

Una de les coses que tinc en compte per treballar la tècnica individual és sempre el treball només d’un o dos, com a molt, elements tècnics i, amb aquests, donar-hi tot l’èmfasi possible. Amb això aconsegueixo només focalitzar el treball d’aquell element i corregir-lo tal com se’l mereix.

També crec que és important donar-li molt volum de treball i de temps a tots els elements tècnics i, sobretot en equips de cistella petita, no dedicar tant temps al treball d’equip i al treball de la tàctica. Com més volum li donguem a la tècnica, els nostres jugadors aprendran més o, si més no, tindran temps per aprendre-la.

I per últim, un altre aspecte que crec que s’hauria de treballar amb molt volum de temps és la presa de decisions. Aquest aspecte crec que és més tàctica individual però per dur-la a terme, el jugador necessita un bon domini de la tècnica individual. Considero molt important treballar aquest element ja des de ben petits ja que a partir de les diferents lectures que el jugador amb pilota faci del seu defensor i dels altres defensors, podem generar totes les avantatges del atac i veure les superioritats que pugui tenir cada jugador.

I per acabar, m’agradaria donar-li importància a tenir clar que hem de treballar perquè cada jugador sigui millor i fer que aquests millorin i no si l’equip juga millor i l’equip guanya.

Jaume Viñallonga.
Entrenador del Sènior Femení i Jugador del Sènior B Masculí.

El racó de l’entrenador – Nou lliurament

En la secció del racó de l’entrenador s’ha publicat l’últim lliurament d’escrits realitzats per alguns dels entrenadors que tenim al club.
L’escrit esta fet per l’Albert Ferrer entrenador del Mini A Femení i jugador del Sènior A, el seu escrit fa referència a “La Esencia del Baloncesto“.

Enllaç directe: Racó de l’Entrenador

El racó de l’entrenador – Nou lliurament

En la secció del racó de l’entrenador s’ha publicat l’última entrega d’escrits realitzats per alguns dels entrenadors que tenim al club. L’escrit esta fet pel Manel Rovira entrenador del Júnior Masculí, i el seu escrit fa referència a “La Passada“.

Enllaç directe: Racó de l’Entrenador