L’escrit d’avui és d’en David Rodríguez

EL BÀSQUET FEMENÍ

Porto 25 anys d’entrenador de bàsquet. Alguns anys d’aquests he portat bàsquet masculí, però sempre combinat amb femení. Tots i cada un d’aquests anys he portat equips femenins. Des de Lliga-2 fins Pre-mini, jugant ascensos, descensos, Campionats de Catalunya de totes les categories. Nivells A, B, C i D. Coordinador o Director Tècnic a la gran majoria d’aquests anys. És per això que crec que puc opinar sobre el problema principal del nostre esport de noies.

Abans, fa uns anyets, hi havien bastants clubs que treballaven la cantera, feien un treball des d’escola fins sènior, per poder jugar a les millors categories i tenir una continuïtat al club perquè les seves jugadores poguessin estar des de pre-mini fins sènior al mateix club. Les lligues preferents eren molt competitives, a on cada any fins a 6 o 7 equips podien competir per estar en posicions de Campionats de Catalunya. Les Inter-territorials eren d’un nivell excel·lent, on tenies partits duríssims i desplaçaments on sabies que tenies que estar molt bé per poder portar-te la victòria.

Tot això ha canviat. Tot això l’hem perdut.

A dia d’avui, molt pocs clubs són els que es dediquen a treballar i formar. Molt pocs els que es preocupen per treure una cantera pròpia. Molts els que es dediquen a “fitxar”. Que és fitxar?

Recordo un pare que m’explicava que li va dir a algun d’aquests clubs que si la nena tenia que pagar quota, com podien dir que la volien fitxar?? Fitxar seria si li paguessin una fitxa mensual per jugar.

Tothom té la necessitat d’anar a buscar lo que te l’altre, per poder completar els seus equips, per manca de treball al seu club. Pocs són els que treballen i molts el que van a “fitxar”. Alguns de forma compulsiva, que canvien 5 o 6 jugadores de cada equip, cada any. Ara serà de les 5 que entrin, però en un parell d’anys serà de les 5 que surtin. Llavors ja no hi haurà remeï. Jugadora desmotivada, mal treballada i poc futurible per excés de decepció.

Si hi ha tants equips que fitxen, i tant pocs que treballen, ja no hi ha on buscar. Ja cada vegada hi ha menys nivell. I és feina de tots nosaltres de recuperar lo perdut.

Pares que tinguin clar que la nena te que estar al seu entorn. Que tinguin un bon entrenador/a, un grup bonic de vestidor i una categoria competitiva. Això és tot lo que es necessita per què una jugadora es desenvolupi. Ja serà gran per jugar i trobar el seu espai a preferent o seniors d’alt nivell. Ja la buscaran, tranquils.

Crec que formo part d’un club que te aquesta paciència. Que la tindrà. Que posarà a disposició dels pares les tres coses bàsiques que he nomenat.

Promocionem els clubs de cantera i posem les eines per que les jugadores es desenvolupin al nostre entorn.

Tornem a ser aquell bàsquet femení potent que vam ser abans i que es tornin a veure els pavellons plens de bones jugadores sigui quina sigui la categoria. Tots guanyarem.

Visca el bàsquet femení!!

David Rodríguez
Entrenador Junior A Femení

Avui entrevistem a: David Rodríguez

Pregunta: Quan vas començar i quines són les teves funcions al Club?
Resposta: Vaig arribar al club a principis de la temporada passada, per portar el Junior B femení, actualment el Junior A.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Sempre busco l’equilibri entre formar i competir, i amb aquest grup encara podem fer molt millor les dues coses. Aconseguir-ho es el repte.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Valors, educació e imatge. Des d’aquestes bases es molt més fàcil fer créixer al jugador/a a la cultura de l’esforç. Si aconseguim això, ja només ens queda el treball i les hores que li dediquem, dintre de les possibilitats de cada persona i les seves qualitats.

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: M’ha sorprès molt l’estructura de club i les moltes possibilitats que tens per desenvolupar la teva feina. També el gran número de persones que es dediquen diàriament a què tot això funcioni i el gran ambient existent entre tots ells.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolístic?
R: A la meva època de jugador, allà als anys 80, el CB Mollet ja era un club de referència al panorama català i espanyol, amb moltes temporades a les lligues estatals. Molts jugadors de renom que conec ja retirats, han format part del primer equip d’aquest club. Des de llavors, crec que han hagut daltabaixos, com a tots els clubs, però mantenint la seva història i estructura per continuar sent passat, present,…i, esperem, que futur brillant.

P:
Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Des de sempre he dit que un jugador guanya o perd individualment, l’entrenador guanya o perd per 12. T’arriben les sensacions de tots i cada un dels teus jugadors/es i pots observar les diferents maneres d’encaixar de cada un totes les opcions. De cada un d’ells i elles podes extreure conclusions que et poden fer creixa.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: Sigui quina sigui l’edat que et toqui entrenar, s’ha de partir de la premissa d’educar, ensenyar i millorar. De l’entrenador depèn si aquella temporada amb tu el jugador/a a aprofitat el temps, ha après, i si li ha valgut per la seva projecció com a jugador/a de futur. L’entrenador té la responsabilitat de què cap jugador/a perdi una temporada per no haver-li donat les eines que necessiti per evolucionar.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: A part dels petits detalls, com estirar junts, marxar a vestidor junts, fer el crit corporatiu ben fort, etc… fora de pista hi ha un món de possibilitats. Pels més petits, fomentar celebracions d’aniversari després d’entrenament tots junts,sortides després de partits fora de casa, dinar tots junts, pares i nens/es al Nadal, final de temporada…

Per més grans, m’agrada molt fer sortides temàtiques, com patinar sobre gel, Tibidabo, Illa Fantasia,….llocs així, que potenciïn el grup i la diversió en conjunt. L’entrenador té que fer que aquestes trobades funcionin i pot fer més fàcil que el grup s’agafi a nivell afectiu.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Les dues coses per igual, ja que la meva metodologia amb totes dues és semblant. S’ha d’agafar una línia des del principi i no sortir-te d’ella. Contra més recta és la línia, més eficaç. I mai es té que renunciar a seguir endavant. Des del primer punt de la línia fins l’últim tot és treballar i repetir.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que recuperin els valors que es tenien abans. Crec que a dia d’avui els entrenadors més joves no tenen tant a foc els principis bàsics de l’aprenentatge. Veig les normes de comportament i ensenyament massa generals. Pot ser, preguntar, saber, experimentar amb entrenadors amb més experiència els farà conèixer les bases principals de l’aprenentatge que s’han utilitzat sempre i poden donar mes rendiment.

David Rodríguez
Entrenador Junior A Femení

Lliga EBA 9a Jornada.

Jornada 9

Dia internacional per l’eliminació de la violència envers les dones

Avui divendres 25 de novembre és el dia internacional per l’eliminació de la violència envers les dones.

Des del C.B.Mollet ens hem adherit a aquesta causa i per aquest motiu publiquem el document explícit amb el Manifest Institucional. Ens agradaria que invertíssiu 2 minuts en llegir-ho.

Desitgem que mai ningu pateixi cap tipus de violència. I com diu l’última frase del Manifest: “La llibertat per a mi és no tenir por”.

<< Obrir Manifest >>

Mario Fernández
Gerent C.B.Mollet

L’escrit d’avui és de l’Anna Porta

Iniciatives innovadores en els clubs de bàsquet?

Aquests últims anys la paraula innovació se sent en quasi tots els àmbits, a les escoles, als hospitals, a les grans i petites empreses dels diferents sectors, i també, com no, en el món de l’esport, a on aquesta innovació va més encaminada a generar productes que puguin millorar el rendiment de jugadors i entrenadors, així com també productes que puguin ser atractius per a l’espectador.

Tota aquesta innovació però, té més a veure amb l’esport professional i/o d’elit, samarretes amb microcàmeres incorporades, programes que analitzen el metabolisme dels jugadors, aplicacions pel cos tècnic, pels espectadors, etc.

Però a nivell de formació per a jugadors i jugadores que comencen a gaudir de l’esport, o per a entrenadors que porten equips de categories base o de menys nivell, hi ha innovació?

Jo no sabria dir si és ben bé innovació o no, doncs darrerament s’ha fet un ús molt elevat d’aquesta paraula i poder a qualsevol cosa ja li posem innovació. Innovació implica la creació d’alguna cosa nova i posar-la en valor. Des dels clubs més modestos, no crec que econòmicament es puguin dur a terme algunes iniciatives molt innovadores, que altres entitats o clubs professionals sí que hi poden arribar. Però tot i així, crec que hi ha coses que sí que ens poden ajudar a millorar, tot i no ser idees noves, sí que aporten aspectes nous i positius tant a jugadors, entrenadors i a d’altres persones relacionades amb l’esport.

Si parlem dels clubs de bàsquet en general i del Mollet en particular, en aquests darrers anys s’han realitzat algunes iniciatives que han estat noves i considero que han aportat un valor afegit, ja què poden ajudar a millorar jugadors, entrenadors i la relació de comunicació entre les diferents persones que conformen el club.

Per exemple, el fet de tenir una càmera penjada al sostre que permet gravar els partits, tant en pista petita com en pista gran, com a entrenadora m’agrada i ho trobo molt positiu, perquè a l’enregistrar els partits puc tranquil·lament analitzar aquelles accions que no he acabat de gestionar bé i les que en canvi han donat un bon resultat, i no només els partits, Per què no analitzar els entrenaments?

Fer-ho permet veure amb calma els punts forts i febles dels jugadors, poder personalitzar més el treball amb cadascun d’ells i veure si els conceptes treballats s’estan assolint. I per altra banda i, el que em sembla més interessant, és que el propi jugador es pugui veure i es pugui analitzar a ell mateix. Això sí, falta en ocasions el temps per poder-ho fer, però de vegades pot ser més productiu fer un visionat amb l’equip i sacrificar una estona d’entrenament.

L’any passat ens van proposar des de coordinació assistir a entrenaments d’altres equips del club. Aquesta iniciativa em sembla molt interessant doncs pots veure altres maneres d’entrenar, des de dins, i pots comentar amb l’altre entrenador aquells aspectes en els que veus discrepàncies en les actuacions. En la mateixa línia, fer taules rodones on comencem parlant del bot i acabem parlant si formem o competim. Al final iniciatives d’aquest tipus generen converses de bàsquet a partir de les quals pots anar millorant com a entrenador.

Un altre aspecte que ens ajuda als entrenadors a millorar i que considero que té un valor afegit és el fet de poder comptar amb un preparador físic i un fisioterapeuta a les categories de formació. Doncs en moltes ocasions com a entrenadora em trobo que un jugador, per exemple, no executa bé el salt o la carrera, però no sé com acabar de definir el treball en aquests aspectes. És aquí on aquests professionals ens poden donar un cop de mà, per millorar el jugador i, alhora, ampliar els coneixements dels entrenadors.

Hi ha un gran volum d’iniciatives que s’han realitzat en altres clubs o entitats que també considero innovadores i interessants, per exemple activitats d’integració amb grups de persones amb discapacitat tant física com intel·lectual, de tal manera que es treballen diferents valors a través de jocs i competicions.

Una altra iniciativa que em sembla molt interessant és la que realitza una fundació, organitzant un campus a on els participants descobreixen el bàsquet des de diferents perspectives, no només en la pràctica de l’esport en sí, sinó també altres aspectes relacionats, com realitzant cròniques esportives, organitzant torneigs, tècniques d’entrenament, etc.

En definitiva, crec que és important anar generant iniciatives, poder no seran innovadores del tot, però comporten canvis a nivell de club, per petits que siguin ajuden a millorar o almenys et donen l’opció de millorar i anar evolucionant.

Creieu que podem fer altres coses al club innovadores?

A mi, per exemple, m’agradaria que el club creés la BASQUETECA del CB Mollet, un espai amb molts llibres, vídeos, revistes i articles de bàsquet per poder tenir tota la informació que pugui necessitar i treure noves idees a l’abast.

Anna Porta
Entrenadora Infantil Femení

Comunicat de premsa

Tot el C.B. Mollet mostrem el nostre suport a la família de l’Antonio Tejada, membre de la Junta Directiva i Patrocinador del Club, en aquests difícils moments davant la pèrdua d’un familiar estimat.

Anul·lació Actes i Presentació C.B.Mollet

Després de tota la problemàtica sorgida arrel del retard de les noves equipacions, hem decidit ANUL·LAR LA PRESENTACIÓ PREVISTA PEL PROPER DIVENDRES 25 DE NOVEMBRE.

Són moltes les famílies que encara no han rebut la roba. I encara moltes més les que tenen problemes amb el tallatge.

És per aquest motiu que fer un acte de presentació ens aquestes circumstàncies quedaria desvirtuat i, alhora, deslluït.

Us puc ben garantir que no ha estat una decisió fàcil de prendre perquè per aquell mateix dia estaven programades diferents col·laboracions amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments, la Marató de TV3, la Lectura del Manifest en contra de la Violència de Gènere i, sobretot, la sessió fotogràfica de l’Àlbum de Cromos.

Col·laboracions totes elles que han comportat molts esforços de programació i coordinació quant a la logística a seguir.

Tot i així, penso que arribat aquest punt és el millor i més just per tothom. Encara a hores d’ara Decathlon no ens garanteix tenir la roba per la setmana vinent.

Si ens posem a la pell dels Jugadors i Jugadores, crec que tots coincidirem que qualsevol de nosaltres voldria sortir a les fotografies amb la seva roba i amb el seu número. I no amb una samarreta o pantaló de préstec.

¿Nova data de Presentació? Ho marcarem una vegada tinguem la seguretat que tots els Jugadors i Jugadores tenen la seva equipació oficial. Exactament passarà amb les fotografies per l’Àlbum de Cromos.

Així doncs, i molt al nostre pesar, el divendres vinent 25 de novembre serà un dia normal d’entrenaments.

Gràcies per la vostra comprensió i PERDONEU sincerament les molèsties causades.

Mario Fernández
Gerent C.B.Mollet

Avui entrevistem a: Anna Porta

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Respuesta: Vaig començar en el món del bàsquet en edat preinfantil, jugant a diferents equips de Barcelona. Al CB Mollet vaig arribar l’any 2010 jugant al sènior femení i actualment sóc entrenadora de l’infantil femení.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Seguir gaudint del bàsquet d’una manera diferent a quan era jugadora però tenint en moltes ocasions les mateixes sensacions. I sobretot la sensació al veure que les jugadores s’ho passen bé, que els entrenaments se’ls facin curts i que gaudeixin dels partits.

P: Per a tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: El més important, per a mi, són els valors que es transmeten més enllà del nivell que assoleixin els jugadors.

P: Al CB Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: …de tot, com a tot arreu! Però em quedaré amb allò positiu, persones que han acabat sent grans amics, persones amb els que parlo d’allò que tant m’agrada i persones amb les que comparteixo l’esport del que gaudeixo des de ben petita. En definitiva persones i moments de bàsquet.

P: Què representa per tu el CB Mollet dins del panorama basquetbolístic?
R: Un dels clubs de referència de la comarca amb alguns equips de bon nivell i amb un projecte de futur a nivell formatiu.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Veus el bàsquet des d’una visió molt diferent a quan eres jugadora. Una visió on has de pensar en molts més aspectes, has de buscar com treure el millor de cada jugador, veure quins punts forts i febles tenen, per desprès treballar uns conceptes o uns altres, buscar la manera que els jugadors es diverteixin aprenent i motivar-los per aprofitar al màxim cada moment d’entrenament, treballar la comunicació entre l’equip, treballar el concepte d’equip,etc..

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: El plus de responsabilitat, sota el meu parer, recau en els valors que transmets als jugadors, doncs formes part de la seva educació i considero molt important veure el jugador com una persona i no només com a jugador.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Jo crec que equip es pot fer de moltes maneres, no només després dels entrenaments i dels partits. Tot i així crec que és molt important la comunicació amb els jugadors i entre els jugadors, moments de vestuari, moments al pavelló veient altres partits, dinars, estades, torneigs,etc. Però el més important és la comunicació i que tots els integrants del equip sentin que formen part d’aquest i que aporten el seu gra de sorra.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Inculcar una actitud, sens dubte. L’actitud parteix d’un mateix, de les ganes que té cada persona. En canvi la tècnica individual és un treball de constància, moltes repeticions, atenció, concentració i sobretot actitud.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Paciència, perquè la il·lusió no ho és tot. Tots hem començat fent allò que hem vist, però amb el temps veus que no tot serveix per a tots els equips, que t’has d’adaptar a l’equip que tens davant. Jo els diria que facin el que jo segueixo fent, o intento, preguntar molt, parlar amb altres entrenadors, veure entrenaments, buscar exercicis diferents, etc. En definitiva formació constant.

Anna Porta
Entrenadora Infantil Femení

El Gran Recapte d’aliments des del C.B.Mollet

El divendres vinent 25 i dissabte 26 de novembre és el Gran Recapte del Banc d’aliments. Sens dubte, des del C.B.Mollet volem col·laborar i ajudar en tot el possible.

Per aquest motiu, el dijous 24, divendres 25, dissabte 26 i diumenge 27 de novembre hi hauran unes capses a l’entrada del pavelló perquè cadascú dipositi els aliments que vulgui. Aquests aliments han de ser no peribles.

Qualsevol aportació s’agraeix. No importa si és molt o poc. Al contrari, només pel fet de pensar-hi i col·laborar ja es converteix en un acte plausible.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

Mario Fernández
Gerent C.B.Mollet

El Gran Recapte Aliments

L’escrit d’avui és d’en: Daniel Garcia Plazas

EL JOC SENSE PILOTA EN CATEGORIES DE MINIBÀSQUET

“Un partido dura 40 minutos, de los cuales, la mitad, más o menos, la posesión del balón es del equipo contrario. La otra mitad, serán nuestros minutos de ataque.

Suponiendo que no hubiera cambios en mi equipo, tendría que dividir entre 5 jugadores el tiempo de posesión del balón, luego, de los 20 minutos que mi equipo tiene el balón, yo, aproximadamente, lo tendré 4 minutos.

La conclusión es evidente, de los 40 minutos que dura el partido, yo tendré el balón alrededor de 4 minutos. A partir de esta reflexión, me pregunto:

¿Es importante aprender a jugar sin balón?“

Sovint els entrenadors de minibàsquet ens queixem dels problemes d’espais en atac que tenim. Clar i totalment justificat està, que els preminis que tot just acaben de començar a jugar no tenen cap noció d’ocupar espais. A més a més, donat que la majoria del temps en entrenaments de preminis es dedica a la tècnica i a la tàctica individual és normal que molts equips arribin a categoria mini sense saber ben bé que han de fer quan no tenen la pilota, és a dir, on s’han de col·locar i com s’han de moure. Crec que moltes vegades aquest problema no ve tant de la col·locació del jugador en l’espai sinó de què ha de fer quan no té la pilota.

Trobo que a mesura que els jugadors es fan més grans s’ha d’anar perdent volum de treball de tècnica individual, sense deixar de treballar-la, i s’ha d’anar donant volum a altres aspectes del joc com pot ser el joc sense pilota. Dit això intentaré de la manera més fàcil possible exposar unes quantes normes o indicacions que crec que poden ser útils en el treball del joc sense pilota, tenint en compta que no li donarem la mateixa importància a aquestes normes al primer any de premini que al segon any de mini per exemple.

Abans de tot, penso que hem de donar algunes indicacions tàctiques bàsiques des de petits, aquestes solen ser “hem d’estar oberts” i “no m’acosto a la pilota si no la tinc” això ens beneficiarà en el joc sense pilota. A partit d’aquí parlarem de l’ON em moc i del COM em moc.

El primer és col·locar els jugador sense pilota. Els espais que aprofitin han de ser útils, no poden estar gaire junts ja que no participaran a l’acció, ni tampoc poden estar molt a prop, ja que sinó, un defensor podria defensar a dos atacants i això seria ajudar a la defensa. Per tant, l’espai òptim és aquell que està lluny de la pilota però suficientment a prop per poder rebre una bona passada.

El següent que hem de dir al jugador sense pilota és que ha d’aconseguir lliurar-se de la defensa per poder rebre i que per això l’haurà d’enganyar utilitzant fintes i canvis de ritme. Per millorar el joc d’enganys podem utilitzar exercicis d’1×1 sense bola on l’atacant hagi d’aconseguir la pilota que està plantada al terra allunyada d’ell (per exemple de fons a mitja pista) i el defensa no pot separar-se més d’un mentre i mig. Utilitzant fintes de cos l’atacant ha d’enganyar al defensa per deixar-lo enrere i fer-se amb la pilota.

A partir d’aquí el jugador sense pilota haurà d’aconseguir obrir una línia de passada entre ell i la pilota. Per fer-ho s’haurà de col·locar entre la pilota i el defensor. Hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho, les més útils segons la meva opinió són fixar al defensor i tornar cap endarrere; guanyar l’esquena per buscar la porta enrere; i el tall per davant. En les tres opcions l’atacant podrà utilitzar fintes i canvis de ritme per fer-ho més fàcil i és molt important que en cap moment el jugador eviti el contacte, ha d’entendre que en moltes ocasions, xocar o tocar el contrari farà que aconsegueixi avantatges, i en aquest aspecte l’ajudarà molt. Per treballar això podem utilitzar el típic exercici d’1×1 amb un passador. És important que aquest passador ocupi diferents posicions (centre, 45º, cantonada, banda, fons…) així posarem tant a l’atacant com al defensor en diferents contexts del joc real i per fer l’exercici més insistent podem prohibir el bot a l’atacant si juguem situacions a prop de cistella.

Per altre banda, també cal treballar el joc sense pilota quan aquesta està en moviment. Cal destacar aquí acompanyar les penetracions, hem d’intentar que el jugador que penetra tingui sempre opcions de passada. Una eina molt útil és dir-los als jugadors que juguin de cara al jugador que penetra, d’aquesta manera quan el jugador que penetra no pugui finalitzar l’acció, no li farà falta buscar molt per trobar un jugador preparat per rebre. També destacar el reemplaçament, on el jugador haurà d’enganyar al defensor per ocupar un espai lliure i poder estar mes a prop de la pilota.

Finalment, per posar-ho en practica al joc real podem utilitzar qualsevol situació on el bot estigui limitat o prohibit, així obligarem als atacant a treballar per rebre, començant sempre per situacions més reduïdes. Crec que una de les més útils és el 3×3 ja que ho integra tot i deixa molt espai al jugador per jugar. Una vegada aconseguim que els jugadors compleixin aquestes normes, estic segur que veurem una millora en els espais i en la circulació de pilota del nostre equip.

Per acabar, vull dir que una vegada els nostres jugadors assimilin aquests conceptes els hi hem de complicar exigint sempre el màxim a la defensa. Hem de premiar al jugador que ha fet un bon moviment sense pilota per rebre, però també hem de “castigar” la defensa perquè el seu atacant ha rebut i exigir-li encara més donant-li eines per defensar aquestes situacions. D’aquesta manera l’atacant haurà de treballar encara millor. I això farà que poc a poc, tinguem millors atacants, millors defensors i millors jugadors.

Daniel Garcia Plazas