Avui entrevistem a l’Albert Denuc

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Resposta: Vaig començar com jugador ja fa 14 anys, però no vaig donar els meus primer passos com entrenador fins fa 5 anys, començant com a segon de l’Equip infantil de l’Albert Masllorens, molts d’aquests jugadors estan ara en el junior, també segon de Blanca Ortiz durant 2 anys seguits, continuat amb un cadet Amb Oscar Recio i actualment sóc l’entrenador del Mini D masculí, i des d’aquest mes col·laboro amb els equips de l’escola.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Sense dubte el que més em satisfà de la meva feina és veure la progressió col·lectiva i individual que tenen els meus jugadors, sense que deixin mai de gaudir del basquet.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Valors, donat que a nivell tècnic sempre es pot millorar, però canviar els valors d’una persona és molt difícil, així que sempre estic molt a sobre amb el respecte als rivals, arbitres, companys d’equip….

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: Una gran família, sempre pots parlar amb tothom.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolìstic?
R: Un club de referència dins de la comarca, a nivell de campus, iniciatives i esdeveniments solidaris. Així com un nivell molt alt de jugadors.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Quan ets entrenador trobo que tens molta més facilitat de trobar errors als teus jugadors i poder corregir-los, donat que mentres jugues no tens temps per estar atent a errades, ja que el basquet és un esport molt ràpid.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: Com et comportes de forma “Publica” sigui amb els pares o els jugadors, ja que no saps mai quan un jugador et pot estar veient fer alguna cosa mal feta “Un gest malintencionat o tindre un mal vocabulari” i pugui agafar-ho com un punt de referència.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Fen estirament després el partit/entrenament perquè els jugadors tinguin temps de parlar entre ells, o bé, amb xarrades al vestuari on ells també puguin participar donat la seva opinió.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Sense cap dubte a mi està constant molt ensenyar l’actitud, ja que quan són petits no és tan fàcil, des del meu punt de vista, motivar a un nen, donat que si no gaudeix o no l’hi agrada el bàsquet, podrà aprendre a jugar però no a gaudir d’ell.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que ser entrenador no és gents fàcil, i si al principi costa que els teus jugadors progressin o aprenguin a jugar en equip es quelcom normal, ser entrenador és un treball on la paciència és la nostra millor aliada.

Albert Denuc Compte
Entrenador Mini D i Col·laborador Escola de Bàsquet

L’escrit d’avui és d’en Jonny Seidi.

Els pares a l‘esport

Fa uns dies circulava per les xarxes socials un vídeo d’una baralla entre dos pares d’un equip de nens infantils.

Aquest vídeo, a part d’impactar-me em va fer decidir escriure sobre aquest tema: els pares a l’esport.

De ben segur que no ens serà difícil trobar un pavelló un cap de setmana qualsevol i veure diferents pares des de les grades o, inclús, a peu de pista, donant tot tipus de directrius als nens com: “passa, corre, tira, bota” i en el pitjor dels casos insults cap als arbitres, critiques als companys del seus fills i fins i tot episodis vergonyosos com el vídeo esmentat anteriorment.

Tampoc ens costarà imaginar la “típica” imatge al cotxe, direcció al partit, on se’ls hi diu als nens què han de fer a la pista i com ho han de fer. També després del partit dir-los què no han fet bé, perquè no han fet allò o perquè no han fet allò altre…

A vegades, ens costa sentir un “disfruta, passa’t-ho bé, esforça’t tot el que puguis..” o al acabar el partit preguntes tals com: has gaudit?, t’has esforça’t tot el que podies?”

Estic convençut que absolutament totes les paraules que se’ls hi diu són per ajudar o perquè es creu que el nen no està donant tot el que podria. Jo personalment, penso que és una equivocació, que aquell jugador ja té un entrenador que li dóna directrius i que inclús, ell mateix és conscient moltes vegades d’allò que podria haver fet millor, i com ho ha de fer la pròxima vegada. Però tot i així, ho faci millor o pitjor, l’entrenador és l’encarregat de corregir si és necessari.

Algú s’ha preguntat que potser aquella directriu que es dona des de la grada o previ al partit és totalment contraria al que demana l’entrenador des de la banqueta? És aquí, doncs, on posem el nen en un compromís envers uns i altres.

Per acabar us deixo un video molt interessant d’una entrevista a la psicòloga esportiva Patricia Ramírez que parla sobre el tema tractat:

>> Video <<

Jo demanaré a aquests pares de l’esport que gaudeixin de com juguen els seus fills, de com s’equivoquen, de com maduren jugant a l’esport que els hi agrada, de com milloren i de com disfruten. I, sobretot els animo a animar, que animin molt perquè així segur que els ajuden.

Jonny Seidi
Entrenador del Mini A i Pre-Infantil Femení

Avui entrevistem al Jonny Seidi.

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Resposta: Al Club vaig començar la temporada passada com a jugador del sènior A i entrenador del Mini B Femení. Actualment sóc entrenador del Mini A Femení i del pre-infantil Femení.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: De la meva feina em satisfà veure l’evolució dels jugadors, tant individualment com col·lectivament com a equip.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Per a mi, sense cap mena de dubte, el més important que s’ensenya són els valors.

En el bàsquet formatiu el més important no és guanyar. Evidentment, a tothom li agrada guanyar però és important que el jugador entengui que hi ha coses més importants com, l’esforç, el respecte, la puntualitat, el companyerisme tant fora com dins la pista.

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: He trobat un club que és una família amb ganes de seguir creixent, un club amb ganes de fer les coses cada vegada millor, amb persones molt vàlides que volen portar al C.B.Mollet a ser un referent del bàsquet català.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolìstic?
R: Un clar referent a nivell comarcal que, com ja he comentat a la pregunta anterior, té ganes de seguir creixent, ho està fent i de ben segur que donarà molt de què parlar en els propers anys.

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Per ser entrenador has d’estar pendent de moltíssims factors. En canvi, com a jugador, és clar que mires pel col·lectiu, però tendim més a ser més individualistes.

Un entrenador ha de invertir moltíssimes hores fora de la pista per intentar que tot funcioni, que l’equip rutlli el millor possible i el que per a mi es més important, aconseguir que l’equip gaudeixi amb aquest esport.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: Com a entrenador hem de tenir clar que serem un clar referent per als jugadors, has de preparar sessions, tractes amb l’equip com a equip però també individualment amb cada un dels jugadors.

Has de ser un líder, que els teus jugadors i jugadores creguin amb allò que els hi ensenyes. Ets un clar responsable que aquella “màquina”, que l’equip funcioni.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: L’equip es fa al dia a dia, crec clarament que els equips que van a una són molt millor equip. Intento transmetre a les meves jugadores la importància d’ajudar-se les unes a les altres, d’estar unides i de lluitar en tot moment juntes. Per aconseguir això es important que primer, totes es valorin, primer a una mateixa i després a tot l’equip. Si som una ‘’pinya’’ tot és més fàcil!

El simple fet de tenir rutines, com els estiraments, les dutxes al acabar, quedar una mica abans de l’escalfament reforça la unió de l’equip.

Recomano també fer sortides en grup, riure, parlar.. fer coses que no estiguin relacionades només amb bàsquet.

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: Per a mi és molt més difícil inculcar l’actitud, la tècnica a base de repeticions es pot millorar, en canvi a l’actitud el jugador hi juga un paper molt important. L’entrenador pot exigir però el jugador ha de voler, ha de tenir ganes d’aprendre i sobre tot d’esforçar-se.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Els hi diria que preguntin molt, que no els faci res preguntar, que mirin molt de bàsquet, molts entrenament i partits, sempre hi ha coses a aprendre.

Jonny Seidi
Entrenador del Mini A i Pre-Infantil Femení

Comunicat C.B.Mollet en motiu de la visita de Xavier Garcia Albiol

Durant la setmana passada se’ns va informar mitjançant Susana Calvo, regidora del Partit Popular de l’Ajuntament de Mollet, que el Sr. Xavier Garia Albiol (President del Partit Popular al Parlament de Catalunya) vindria a fer una visita a Mollet.

Aprofitant que té una trobada amb militants del Partit Popular de la comarca, i donat que Mollet és Ciutat Europea de l’Esport aquest 2017, li agradaria venir a conèixer el nostre Club. Ell és un home de bàsquet i s’ha interessat personalment en saber la nostre situació.

El C.B.Mollet sempre ha tingut el mateix posicionament al respecte. Sigui quina sigui la modalitat esportiva, les entitats patim moltes dificultats per aconseguir tirar endavant els nostres objectius. Per aquest motiu pensem que és bo i necessari que els responsables polítics coneguin la realitat dels Clubs.

En el nostre cas, som un Club format per més de 350 famílies. Cadascuna amb la seva ideologia. Acollim nens, nenes i joves de diferent sexe, raça i situació econòmica. Sense oblidar tampoc que desenvolupem la nostra activitat en una instal.lació de titularitat municipal.

És per això que quan un responsable polític, sigui del partit que sigui i membre del Parlament de Catalunya, per iniciativa pròpia ens demana poder conèixer la nostra tasca pensem que pot ser positiu per transmetre-li les dificultats legals, econòmiques i esportives que vivim. Si volem fer patent la nostre realitat, actes com aquest representen una molt bona oportunitat.

Creiem en el diàleg com a manera de resoldre les diferències a la societat. En el respecte i la igualtat en el món de l’esport. I tota persona pot venir a conèixer el nostre Club.

Un Club de 25 equips i una Escola de Bàsquet d’una cinquantena de nens i nenes. Amb molta activitat més enllà de la pròpia competició federada (organització de Campus d’Estiu, Estades de pretemporada, participació a Torneigs tant al Plana Lledó com arreu de Catalunya i resta de l’estat ).

Així mateix, un Club que ens esforcem per conscienciar i desenvolupar tota una tasca solidària amb col.laboracions amb el Banc d’Aliments, Creu Roja, la Marató de TV3, Pulseres Candela i altres centres com el Taller Alborada.

Per tot aquest seguit de raons, creiem que qualsevol polític que vulgui conèixer la nostra activitat pot venir al Pavelló de Plana Lledó. Sigui quina sigui la ideologia que representa.

Junta Directiva Club Bàsquet Mollet

L’escrit d’avui és d’en Sergi Beltrán

Com afecten les paraules anclatge en els jugadors?

En aquest escrit presentaré la meva opinió sobre una de les estratègies d’aprenentatge que he conegut recentment i he decidit incloure dins de la meva metodologia de treball, sense dubtar-ho. Parlo de l’ús de les paraules “anclatge” que en moltes ocasions, afavoreixen i fomenten la comunicació entre el binomi jugador-entrenador i fins i tot, l’aparició de gests tècnics específics del nostre esport de forma natural pel jugador.

Fins fa poc temps la meva alternativa a quan un exercici “no sortia” com jo m’esperava, era modificar o canviar-lo directament. He de reconèixer que tot aquest procés en certes ocasions, em feia desaprofitar part del temps d’entrenament del que disposava fins al punt, d’arribar a no poder fer algun exercici planificat amb anterioritat alguna vegada. Tot això em va fer reflexionar sobre què podia fer, per proposar tasques adequades a les característiques dels meus jugadors i així afavorir/facilitar el seu aprenentatge, aprofitant al màxim el temps útil d’entrenament.

Finalment vaig arribar a la conclusió, que la meva planificació de la sessió no només havia de contemplar el disseny estructural propi de l’exercici, sinó que també havia de tenir present COM exposaria la tasca als jugadors; és important que tot l’equip parlem el mateix llenguatge per entendre’ns ( un paraula anclatge = una reacció automàtica del jugador o equip).

Acotant una mica els ensenyaments a l’etapa formativa en la qual jo em moc (premini-mini) actualment, exposaré alguns exemples que jo aplico o he vist aplicar a altres entrenadors amb més experiència. També voldria afegir que considero que els següents exemples, poden ser utilitzats dins de qualsevol equip de les categories esmentades, independentment del seu nivell.

Pilota = Tresor. Et sorprendria la disminució del nombre de pilotes perdudes innocentment en aquestes categories, si relacionen aquest anclatge quan l’entrenador el diu en veu alta.

Oferir línies de passada = Corda tensa. Un extrem de la corda és la pilota i l’altre el jugador que vol rebre. Els defensors són els encarregats de tallar aquesta corda ràpidament.

Defensa de la línia de passada: Tallar la corda amb els dits. Si estàs davant la talles amb el cos i si estàs darrera no la talles. Personalment puc afirmar que sorprèn com els nens relacionen el concepte automàticament, tant en partits com entrenaments.

En els entrenaments per treballar aspectes tant de defensa individual com col·lectiva, l’anclatge atac= presoner / defensor= policia / cistella = escapatòria. També puc afirmar com el simple fet d’utilitzar aquest vocabulari, genera una motivació intrínseca als jugadors més menuts principalment, que arriba a generar sorprenents millores en el grau d’intensitat defensiva.

Consciència de la responsabilitat defensiva individual = no et supera. El simple fet d’escoltar aquesta frase, consciencia automàticament al jugador de la importància de la seva defensa.

Per concloure m’agradaria reiterar que aquests són alguns dels exemples que jo estic començant a utilitzar d’anclatges amb els meus jugadors i que no puc confirmar que siguin la recepta secreta de l’èxit, ens trobem en fase d’adaptació però tot i així, si que m’agradaria encoratjar-vos a valorar la opció d’incorporar aquesta estratègia d’aprenentatge dins de la vostra metodologia. Tanmateix voldria convidar-vos a compartir amb tots els entrenadors del vostre Club aquests anclatges, d’aquesta manera any rere any, les fases d’adaptació dels equips als nous entrenadors o els casos de substitució puntual d’entrenadors en entrenaments i partits, aniran sempre en benefici de l’equip perquè tots parlarem el mateix llenguatge.

Sergi Beltrán
Entrenador Premini B Masculí

TOTS JUNTS CRIT FINAL

Sabeu que des del Club tenim l’ànim i ferm propòsit d’apropar la figura dels i les Sèniors als més petits.

A més de la creació dels Padrins a principi de temporada, pensem que hem d’incorporar noves iniciatives que ens ajudin a reafirmar aquesta idea.

Per aquest motiu, en acabar els partits Sènior (EBA i Femení) voldriem fer la tradició que tots els Jugadors i Jugadores del Club que estiguin a la grada poguessin baixar al centre del camp a fer el crit final amb els/les del Primer Equip.

Aquest fet el portarem a terme a partir d’aquest proper cap de setmana del 11-12 de Febrer. Recordeu, just quan acabi el partit. En cap cas abans que finalitzi ni provocant una invasió de camp abans d’hora.

Esperem que sigui un éxit!

Avui entrevistem al Sergi Beltrán.

Pregunta: Quan vas començar i quines son les teves funcions al Club?
Resposta: Com a jugador, vaig fer el meu segon any de Júnior al C.B Mollet (fa uns 7 anys) i com a entrenador, aquest és tot just el primer any que estic al club, portant el PREMINI B Masculí.

P: Què et satisfà de la teva feina?
R: Evidentment són moltes les coses que em satisfan de la meva feina, tant a nivell esportiu com personal.

Segons la meva opinió, no hi ha res més gratificant per un entrenador de categories inferiors, que veure com el seu equip creix, millora, es respecta i s’esforça per igual en cada un dels partits i entrenaments.

P: Per tu, què és el més important que s’ensenya al bàsquet formatiu?
R: Considero una mica difícil catalogar els aspectes que s’ensenyen al bàsquet formatiu de més a menys importants, ja que això depèn molt del criteri de l’entrenador. Tot i així, exposaré quins són els 2 aspectes que intento ensenyar jo personalment als meus equips.

Saber valorar-se un mateix (capacitat de sacrifici, esforç, reconèixer errors per corregir-los..) per millorar individualment tant com a jugador com a persona.

Saber valorar als companys (esforç dels companys, errors col·lectius, accions ben fetes…) per millorar col·lectivament com a equip o grup social.

P: Al C.B.Mollet durant aquest temps hi has trobat…
R: Un grup de gent molt familiar i predisposat a facilitar la integració de nous membres al Club. Parlo de tots els entrenadors, staff tècnic, conserges… que dia a dia es desviuen perquè el C.B. Mollet segueixi creixent com a institució.

Tanmateix m’agradaria destacar la bona relació que existeix entre el binomi Entrenador – Coordinador, els quals sempre troben algun moment per interessar-se per tu i per l’equip, ja sigui en els mateixos entrenaments, partits, a la sala de reunions o prenent un cafè.

P: Què representa per tu el C.B.Mollet dins del panorama basquetbolìstic?
R: Actualment considero que el Club s’està guanyant el respecte i renom que es mereix dins de la nostra comarca i a les comarques veïnes. No parlo només a nivell esportiu / competitiu que és evident ( Sènior EBA), sinó que parlo també a nivell formatiu i social on s’aposta per organitzar Campus d’estiu, Estades, Tornejos, Tecnificacions… que engresquen a la gran majoria de jugadors i entrenadors del Club. La suma de tots aquests esforços, permet tenir més temps per formar als jugadors i per tant, és evident que les possibilitats de competir millor, poc a poc van augmentant i de la mateixa manera, el sentiment de pertinença i vinculació al Club..

P: Què té el ser entrenador que no trobes al bàsquet quan ets jugador?
R: Són moltes les coses que diferencien la feina d’un jugador i d’un entrenador. El fet de dirigir un equip, et suposa dedicar molt temps fora de pista, ja sigui planificant, organitzant o avaluant, en comparació amb la dedicació fora de pista que fa un jugador.

L’entrenador a diferència del jugador, no es pot limitar a preocupar-se del desenvolupament esportiu i personal d’un nen/a en concret, sinó que ha d’aconseguir que aquest desenvolupament personal, lligat amb els dels altres companys, faci créixer i funcionar l’equip com es desitja.

P: Ser l’entrenador d’un equip suposa un plus de responsabilitat en…
R: Tot el relacionat amb l’equip que dirigeixes. Considero important tenir present que l’entrenador no deixa de ser un referent pels jugadors i per tant, totes les actuacions, comentaris que dugui a terme… seran escoltades e interioritzades per tots els membres de l’equip.

P: Com es fa equip quan s’acaba un entrenament i/o partit?
R: Personalment considero que fer equip, ha de ser un dels objectius principals a treballar a cada una de les sessions. Opino que el treball diari de valors i conductes com el respecte, la tolerància, empatia, el companyerisme…, directament millora la relació que hi ha entre els diferents jugadors per tant, ja s’està fomentant la cohesió de grup.

També hi ha moments molt útils (estiraments, abans de començar l’entrenament o partit…), on es pot aprofitar per interactuar amb els jugadors de manera individual per conèixer les seves inquietuds, sensacions…

P: Què costa més: ensenyar la tècnica o inculcar l’actitud?
R: En base a la meva experiència com a entrenador d’equips de curta edat i obviant que les dues coses són difícils d’ensenyar, l’actitud és l’aspecte que personalment més em costa inculcar als meus jugadors.

Tot i saber que el nen necessita tenir ganes d’aprendre per així fer-ho, trobo molt més complicat dissenyar tasques que per si mateixes motivin als jugadors que no pas, crear tasques per treballar aquell aspecte tècnic en concret.

P: Què els hi diries als entrenadors que ara comencen?
R: Que mirin, preguntin, no tinguin por a equivocar-se i comparin metodologies de treball d’altres entrenadors més experimentats amb la seva. Sempre amb la voluntat e intenció de créixer i millorar.

Tanmateix m’agradaria convidar a tots aquells entrenadors que comencen a planificar sessions d’entrenament, que un cop tinguin els exercicis dissenyats, dediquin 5 minuts més a pensar com l’explicaran (vocabulari, paraules “anclatge”) als seus jugadors, en funció de les seves característiques (edat, comprensió del joc…). D’aquesta manera facilitem l’aprenentatge i aprofitem al màxim el temps útil d’entrenament.

Sergi Beltrán
Entrenador Premini B Masculí

Pòster oficial del partit entre Palma AirEuropa-CB Mollet

Partit EBA Palma AirEuropa - CB Mollet Temp 2016 2017

L’escrit d’avui és d’en Fermin Lafuente

LES XARXES SOCIALS I EL BASQUET

Us vull parlar de les xarxes socials associades al basquet i en concret al C.B.Mollet. Vagi per davant que nosaltres no busquem tenir molts likes a una foto de Instagram o a una noticia a Twitter, l’únic que busquem es promocionar el club i informar als nostres socis primer i a tothom que estigui interessat.

Fet aquest primer aclariment, us vull comentar el funcionament de les diferents xarxes que gestionem, actualment estem a Facebook, Twitter i Instagram, cada xarxa te les seves peculiaritats i el seu perfil de gent.

Facebook es una xarxa amb un perfil de gent mes familiar on es comparteix entre amics, aquí el club informa sobre tot amb fotos de diferents actes i esdeveniments que organitza o que hi participa, ja sigui tornejos, actes o simplement notes informatives rellevants. Els seguidors del club en aquesta xarxa es mantenen sempre mes o menys entre 700 i 800 i la interactivitat amb el club es relativament moderada.

Twitter es una xarxa social mes professional on el principal objectiu es informar. Es la xarxa amb mes seguidors que tenim, actualment mes de 1300, i la que mes expansió te al nostre club. Es també on els diferents estaments oficials agafen la informació del C.B.Mollet (altres clubs, les federacions i mitjans informatius), aquí es on mes informació publiquem, ja que es una xarxa mes ràpida i dinàmica a l’hora de buscar informació. La interactivitat amb el club es relativament important

Instagram es la xarxa mes juvenil per dir-ho d’alguna manera, la que mes repercussió te entre els joves que son la gran majoria dels nostres jugadors. Actualment tenim 331 seguidors. Com ja sabeu es una xarxa on principalment es publiquen fotografies i es el que fem, publicar i compartir fotografies (intentem mínim una diària) tan nostres com dels nostres seguidors, relacionades amb el club i amb el basquet (entrenaments dels diferents equips, estàncies del club, personal, material, partits), on la gran activitat es produeix els caps de setmana que es quan juguen els diferents equips. La interactivitat amb el club es molt alta.

Per últim voldria fer una menció a la nostre web que encara que es la que menys protagonisme te, molt aviat trobareu grans novetats, estigueu atents!!.

Fermin Lafuente.
Comunity Manager i membre de la Junta.

Estand del CB Mollet al Decathlon

Ja tenim el nostre propi estand a Decathlon Mollet. Espai reservat per exposar les nostres equipacions!

Stand CB Mollet a Decathlon